Cites documentals i fonts: c. de Riu-sec
"Riussech.- No estava en aquell temps despoblat, l'actual terme de Sabadell. Cap al sud-est, i a una hora de l'actual ciutat, existia Riussech, l'església parroquial de la qual població havia estat consagrada sota l'advocació de Sant Pau bisbe de Narbona, el dia de les calendes de maig de mil cinquanta-quatre per Gilabert bisbe de Barcelona amb assistència d'alguns nobles i nombrós concurs del poble de la parròquia. Aquest lloc, que pel que es veu devia haver tingut alguna importància, havia desaparegut quatre segles després contribuint tal vegada al ràpid creixement de Sabadell." (p. 44) "Entre altres privilegis atorgats a Sabadell per Joan II en 1471, hi havia el següent: "Que s'uneixi també a Sabadell la petita Parròquia de Sant Pau de Riusech, que ja és de sa senyoria, per ésser un terme molt petit amb un sol manso o casa habitada." Aquesta parròquia ha existit fins als nostres dies i encara es conserva l'edifici compost de l'antiga casa parroquial i església contigua formada d'una petita nau amb cor sobre la porta d'entrada." (Nota 4, p.155-156)
"Així veiem que l'extensió dels dominis d'Arraona era la mateixa que tenia el terme de Sabadell abans de l'agregació de la quadra de Sant Pau de Riusec (autoritzada per Joan II en 1471)..." (p. 71) "L'any 1054, Guislabert, bisbe de Barcelona, i Guifred, que ho era de Narbona, amb molta concurrència de nobles i magnats, van consagrar l'església de Sant Pau de Riusec, que amb el temps havia d'incorporar-se al nostre terme." (p. 72) "Quadra solia dir-se d'un terme petit que tenia senyor propi, i es diferenciava del castell termenat en què aquest comprenia un terme major. Quadra era a Sabadell la parròquia de Sant Pau de Riusec que en aquest segle XIV havia passat a ésser de l'orde militar dels Cavallers de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem." (p. 123)
"Segons la història, Sant Pau de Riusec fou quadra amb un petit grup de cases. En unes confirmacions de donació fetes al cenobi de Sant Cugat del Vallès pels papes Silvestre II, en 1007, i Benet IX, en 1038, parlen ambdós de Riusec i el seu territori. L'any 1054 van consagrar l'església els bisbes de Barcelona, Guislavert i de Narbona, Guifred; [...] En 1307 eren establerts a Sant Pau els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, els quals tenien el patronat de la parròquia, [...] Sembla ser que per allà el 1325 l'orde hospitalera havia abandonat la seva possessió la qual degué quedar a favor de la senyoria de Sabadell. Sant Pau de Riusec tenia aleshores la consideració de quadra, nom amb què es distingien les senyories feudals de població dispersa." (p. 70)
"1358. En la prenombrada Quadra de San Pau de Riusech, a más de otros mansos, havía también una hacera o calle de casas." (p. 89)